dijous, 15 de gener del 2015

Amnèsia, de Carme Andrade

Llegint en el jardí (1915)
Nicolay Bogdanov-Belsky
Són còmplices d'un mateix secret que els té units sense conèixe's. Sense conèixer la vida de l'altre. No saben on viuen, no saben amb qui viuen, no en saben res de la seva vida passada ni de la seva vida diària. Però saben molt del moment present. Viuen plenament els moments de les lectures. No necessiten res més l'un de l'altre.
CARME ANDRADE, Amnèsia, a Biblioteques Personals. Arola Editors, 2014: 90

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada