dissabte, 31 de gener del 2015

Aquest dijous, 5 de febrer: "Biblioteques personals", a la Selva del Camp.

Coincidint amb l'Any de les Biblioteques, en què es commemora el centenari de les primeres biblioteques públiques a Catalunya, Reusenques de Lletres ha volgut sumar-se a l'homenatge amb diversos actes literaris a partir del seu llibre Biblioteques personals (Arola, 2014), on s'apleguen textos de diferents gèneres, de ficció i de no ficció, al voltant dels llibres i de les lectures.
Aquest proper dijous ens acull la Biblioteca Pública de la Selva del Camp. A les 7 del vespre, la Victòria Rodrigo i la Fina Masdéu encetaran una tertúlia sobre aquest llibre, tot comentant-ne el procés d'elaboració, el contingut i la seva participació com a autores. El públic és convidat a aportar-hi les seves opinions i a plantejar-hi les preguntes que consideri adients.

Tertúlia celebrada a la Llibreria Documenta de Barcelona el proppassat dijous, 29 de gener. (Fotografies: ASA).

dijous, 22 de gener del 2015

Presentació de Biblioteques personals a Barcelona

La Llibreria Documenta (c/ de Pau Claris, 144) acollirà
la presentació del llibre Biblioteques personals
Dijous, dia 29 de gener,  19:00 h.
Hi sou convidats.

Presentació a càrrec de 
Concepción Rodríguez Parada, directora del Departament de Bibioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Lectura de fragments a càrrec de
Rosa Masanés, filòloga, responsable de la Biblioteca de la Institució Montserrat.

Signaran exemplars del llibre les escriptores
Carme Andrade, Lena Paüls,
Fina MasdéuVictòria Rodrigo




dimecres, 21 de gener del 2015

Dietari inconstant (Fragments), de Fina Masdéu

Dona escrivint sobre la taula (1905)
Thomas Pollock

En acabat de dinar, repasso aquestes notes de dietari que escric de manera massa irregular, a batzegades, i m’aturo en les reflexions […]. Alice Munro rebrà el premi Nobel de literatura. Si no en sabíem gran cosa, ara és el moment de posar-nos al dia: una dona senzilla, gran observadora de l’entorn […]. Una obra feta de relat, un gènere que ha hagut de batallar sempre per gaudir del mateix reconeixement que la novel·la. La narració breu és, massa sovint, considerada la germana menor de les grans històries de ficció, com si les dificultats per concentrar en unes poques pàgines un moment, una vivència, un gest, fóssim ínfimes davant l’exuberància que ostenten els fets novel·lats en centenars de fulls.
FINA MASDÉU. Dietari inconstant (fragments), a Biblioteques Personals.
Arola Editors, 2014: 157 i 160.

dijous, 15 de gener del 2015

Amnèsia, de Carme Andrade

Llegint en el jardí (1915)
Nicolay Bogdanov-Belsky
Són còmplices d'un mateix secret que els té units sense conèixe's. Sense conèixer la vida de l'altre. No saben on viuen, no saben amb qui viuen, no en saben res de la seva vida passada ni de la seva vida diària. Però saben molt del moment present. Viuen plenament els moments de les lectures. No necessiten res més l'un de l'altre.
CARME ANDRADE, Amnèsia, a Biblioteques Personals. Arola Editors, 2014: 90

dimecres, 14 de gener del 2015

La biblioteca personal, de Lena Paüls

Nena llegint (1890). Auguste Renoir

La biblioteca personal conté documents biogràfics. Cada llibre entra a casa o el llegeixo en un moment determinat, forma part del meu itinerari formatiu. Ara hi entren comptats volums. Sóc de rellegir, de retrobar llibres amics que en una primera lectura em van seduir. No sempre en surten ben parats, en la lectura que en faig ara, però m'agrada revisitar-los, amb el que sóc ara, amb el que he anat oblidant i aprenent pel camí.
LENA PAÜLS, La biblioteca personal, a Biblioteques Personals. Arola Editors, 2014: 80

dimarts, 13 de gener del 2015

Llom de libèl·lules daurades, d'Aràntzazu Fonts

La lectora (1910)
Frank Weston Benson

Veig
els forats als prestatges
dels llibres deixats que mai no tornaran.

Recordo
els punts que marcaven
passatges secrets de senyals amb llapis.

Anhelo
la col·lecció inacabada
que podria omplir de color uniforme l'espai.

Busco
el sol de la tarda.

ARÀNTZAZU FONTS PALLACH, Llom de libèl·lules daurades,
a Biblioteques Personals. Arola Editors, 2014

dilluns, 12 de gener del 2015

La casa de les esquelles, de M. Lluïsa Amorós

Dona llegint (1876)
Giovanni Boldini

Al carrer ja s'havia fet fosc, la Ruth seguia immersa dins de Vacances de Suècia. La porta de vidres de la biblioteca s'havia obert a poc a poc, Kornelia contemplava la seva filla, amb les cames arrupides a la butaca, amb la pantalla del llum de peu com a única il·luminació en la immensa sala. Kornelia s'hi va acostar i va somriure, ella sabia que aquells moments de la infantesa de la Ruth, serien un tresor que mai no oblidaria.
M. LLUÏSA AMORÓS, La casa de les esquelles,
a Biblioteques Personals. Arola Editors, 2014: 57

diumenge, 11 de gener del 2015

Sala de reserva, de Victòria Rodrigo

Dona llegint (1668-70)
Pieter Janssens Elinga

No és nou per a la biblioteca rebre llegats post mortem, així que hom arriba a entendre la preocupació d'aquells que estimen els llibres per saber què se'n farà quan ells no hi siguin. Tanmateix, el contingut de la capsa m'inquieta des d'aleshores: no sé explicar-ho però presagiava que aquella herència seria quelcom més que una donació qualsevol. Durant uns instants la miro encuriosida i l'analitzo pausadament. Finalment, l'obro amb una barreja d'il·lusió i de temeritat.
M. VICTÒRIA RODRIGO, Sala de reserva, a Biblioteques Personals. Arola Editors, 2014: 27

dissabte, 10 de gener del 2015

Pròleg de Montserrat Flores a Biblioteques personals

Katia llegint (1968) Baltasar Kłossowski de Rola

Abans de formar part de cap biblioteca (personal o no), els llibres s'han d'escriure i s'han d'editar. Aquesta frase seria una evidència innecessària si visquéssim en una societat normal. Però resulta que a casa nostra, durant segles per a una part de la població escriure i publicar no pogué ser una activitat normal, sinó un acte d'entrebancs i de connotacions de resistència. Una part marcada per una llengua i una cultura o per un gènere.
MONTSERRAT FLORES, del Pròleg a Biblioteques Personals.
Arola Editors, 2014: 22-23


dijous, 8 de gener del 2015

No és cap erra de REBAIXES, és el logo de Reusenques de lletres!




L'autora del logo és l'artista plàstica Fina Veciana, que també és l'autora de les dues pintures de les portades de Lletres de Reusenques i Biblioteques personals (vegeu columna de la dreta).