dilluns, 22 d’abril de 2013

El valor d’aquest llibre-objecte perdurarà tota la vida



El valor del llibres i la lectura
Ana Santos Gorraiz
Directora de disseny de Silva Editorial

Intervenció a la presentació del llibre LLetres reusenques. Reusenques de lletres
Sala dactes del centre de Lectura, dijous 18 d'abril de 2013

Gràcies per la invitació a participar avui com a representant de Silva Editorial. Silva significa “bosc”. Vivim en un bosc de significants i significats. Reus pot ser i és també un bosc.

Costa trobar espais i temps per llegir, per escriure, per traduir, per publicar, per compartir... No obstant això, val la pena trobar aquests temps i aquests espais. Encara que soni a tòpic podem coincidir que: "tot el que importa de veritat en la vida costa". Antonio Machado cantava allò de: todo necio confunde valor y precio. Potser l'ésser humà actual coneix el preu de tot i el valor de res. El preu de Lletres reusenques és assolible i efímer, però el valor d’aquest llibre-objecte perdurarà tota la vida.

Joan Fuster, en el seu deliciós llibre Diccionari per a ociosos, combatia aquell tòpic que "llegint no es viu". Per a l’assagista de Sueca i universal, llegint es viu fins a dos, tres i més vegades. I és que la lectura té un valor multiplicador de vida, de coneixement, de plaer.

Pel que fa a l'escriptura, hi ha una dita molt catalana que aconsella que "l'escriure no ens faci perdre el llegir". Escriure s'assembla al plaer del joc solitari, ironitzava el poeta Gil de Biedma. Altres van donar i donen la seva vida. Escriure i dir és fer també, i fer mal o bé. Pot ser que el natural sigui llegir, però cauríem en l'inacabable debat de "què va ser abans ¿l'ou o la gallina?". Escriure també és meravellós, un patrimoni tangible i intangible de la humanitat.

I en aquest context on situar aquesta obra que aquí es presenta, Lletres reusenques. Reusenques de lletres? Costa definir el gènere d'aquest llibre multigènere. Els nivells d'escriptura i els llenguatges juguen en divisions diferents. No s'ha plantejat com a un producte comercial. Ningú l’ha encarregat, ni poderós ni no poderós. No es deu a cap aniversari o esdeveniment simbòlic o especial. Sant Jordi de 2013 simplement és una coincidència, joiosa però coincidència. Aquest llibre és una rara avis. Sens dubte.

Però també, d’altra banda, hem de pensar que vivim en una època de canvis i un canvi d'època en què els gèneres s'amplien, es fusionen o es separen, i difuminen les seves fronteres; en què la mamella de la vaca de l'administració o del mecenatge privat dóna poca llet; en què les escriptores/escriptors són també editores/editors, les editores també escriptores, i les lectores ambdues coses; en què un dia la universal impremta de Gutenberg pot esdevenir una peça arqueològica. Les revolucions culturals i tecnològiques del segle XX i XXI han estat un tsunami, i el nostre paisatge ha estat afectat. Disculpin el dramatisme, ja que en el fons també pensem que la complexitat i la crisi poden generar un plus de creativitat i solidaritat entre nosaltres. D'aquesta, podem sortir millors, totes i tots. Per què no?

L'amic/enemic d'Internet, i els que manegen els seus designis, estan influint (i en algun cas, malbaratant i manipulant), però com sempre ha passat a la història, pot ser que l'invent se'ls escapi al seu control. El poble, sí, el Poble en majúscules, som més, i en el Poble viuen les dones: amb molts trets semblants a l'altre sexe però també amb sensibilitats i aportacions diferents. La mirada i la veu de dona poden guardar matisos rics i propis i, a més, estan canviant un discurs repetitiu i manipulat i sectorial i patriarcal i oficial que dura ja massa.

En aquest llibre es donen la mà el genius feminae i el genius loci, l'esperit o el geni de gènere i de lloc. La ciutat de Reus i la comarca del Baix Camp són llocs de geni i d’empenta, malgrat tots els ets i uts i totes les crítiques i autocrítiques que es facin. En aquest llibre, sense censures, també n’hi ha de crítiques. Si volem defensar la llibertat d'expressió, que comenci aquesta llibertat per nosaltres mateixes i el dret dels i les altres a exercir-la. No oblidem tampoc mai aquella gran veritat que "en moltes ocasions es critica el que s'estima". Estic convençuda que les persones aquí reunides estimen i són estimades, i també són profetes a casa seva, a intramurs, als ravals, al país i al món.

Jo no vull allargar-me avui amb qüestions tècniques pròpies de l'ofici de l'edició. Destacar només que per al llibre hem utilitzat tipus de lletres romanes: Janson en el cos de text principal i Poliphilus en els titulars. En aquesta última elecció hem volgut homenatjar un savi català, professor de moltes i molts, Josep Maria Pujol, que entre altres coses sabia molt de tipografia, i aconsellava aquesta lletra bella i antiga. Confessar que la vam comprar, eh, que no vam piratejar la lletra Poliphilus. No obviar tampoc, l'embolcall de la coberta en el que té a veure del tot la pintora Fina Veciana Vilanova amb el seu quadre titulat Zona de lectura, que com tota valuosa obra d'art ens projecta diversos i suggeridors significats.

Tot i que escriptores i editorial han corregit i revisat molt, demanar disculpes d’antuvi si s'ha escapat alguna errata ortotipogràfica o sintàctica o onomàstica. No hi ha llibre sense errades, i aquí hi havia milers de signes i dades. I és que malgrat tots els esforços del món, sovint oblidem un principi clàssic: hominis est errare (és propi de l'ésser humà equivocar-se). També de les acadèmies i de les autoritats. I no sempre l'infern són els altres o les altres. Podem ser nosaltres mateixes.

Pel que fa al contingut, la presentadora que m'acompanya a la taula, una llibretera, escriptora i dona d'acció i reflexió, Maria Pallach Estela, sempre introduirà millor que la nostra editorial el llibre Lletres reusenques. I és que ella coneix aquestes escriptores. La precedeixen un treball i una vocació i un tracte de molts anys.
També coneixen aquestes col·legues escriptores les promotores del llibre: la documentalista Victòria Rodrigo Fuentes i la filòloga Fina Masdéu Abril, que es van trobar un dia de l'any passat per gestar la criatura, no sé si va ser d’amagatotis a la Biblioteca Xavier Amorós o al Centre de Lectura. No sé si aquesta criatura s'ha gestat en 9 mesos (segurament el seu temps real és molt més dilatat, les bones obres estan fetes de la substància temps). D'altra banda, mai oblidar la nostra etimologia: "editar" ve de la paraula llatina edere que significa parir, donar a llum. Gràcies amigues llevadores, Victòria i Fina, Fina i Victòria. Ha estat molt enriquidor treballar amb vosaltres i això que sou dones ocupadíssimes, en dobles i més jornades.

Gràcies amigues escriptores, ens ho hem passat molt bé no només posant a pàgina i maquetant els vostres textos sinó llegint-los. Hem gaudit i hem après de veritat, i els rellegirem, els bons textos es rellegeixen, com la música, com l'amistat. Perdonar si no us identifico a totes per la cara o no us he saludat encara. Reus i Tarragona són unes ciutats que de vegades són molt a prop i de vegades molt lluny. Avui hem construït un nou pont de comunicació.

Bon Sant Jordi, comprin i convidin a comprar aquest llibre únic que s'esgotarà, sens dubte. Gràcies.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada