dissabte, 27 d’abril del 2013

UNA IDEA MÀGICA


Aquesta ha estat una aventura màgica per molts motius. En primer lloc, la idea de la Victòria Rodrigo i la Fina Masdéu va sorgir com sorgeixen totes les bones idees: des del cor però amb la intel·ligència i la preparació necessàries perquè es duguin a terme amb mestria. En segon lloc, elles van tenir la destresa d’engrescar el gruix d’autores locals que, en molts casos, no ens coneixíem entre nosaltres ni havíem compartit mai un projecte. Això ens va unir i divertir (tota la preparació va ser espontània i sincera, una autèntica experiència humana), ens va solidaritzar una mica més les unes amb les altres. Ara m’adono que som un grup privilegiat; les primeres escriptores reusenques amb veu, que no s’han d’amagar o utilitzar pseudònims. Escriptores que podem existir i brillar, i que tenim persones que vetllen per fer sentir les nostres paraules. Tots aquests mèrits, units a una edició fantàstica d’editorial Silva amb les meravelloses il·lustracions de la Fina Veciana (un gran descobriment per a mi), han dut el llibre a l’èxit. També desitjo esmentar la glossa perfecta que en va fer la Maria Pallach durant la presentació de l’obra en societat. Hi ha una part molt important de professionalitat i encert en tot, l’esperit pioner d’aquestes dues dones que seran recordades i imitades per establir un precedent tan lluminós. Però, especialment, hi ha la seva màgia i bellesa en voler homenatjar la nostra literatura, la nostra ciutat (sempre capdavantera en tantes coses) i el gènere femení com un extraordinari creador d’art sovint ignorat o silenciat per la història. Generositat i qualitat s’han unit en un projecte i el resultat n’és un encanteri màgic anomenat “Lletres reusenques. Reusenques de lletres”, que la Fina i la Victòria han portat molt lluny, fins a l’eternitat. I de ben segur seguiran fent sortilegis en el futur… amb noves complicitats. Les meves felicitacions i agraïments a dues fades padrines per dur-nos tanta felicitat a totes nosaltres! També moltes gràcies a tots els reusencs i reusenques que sempre donen suport a les iniciatives locals amb vocació universal: compradors i usuaris, institucions, llibreters, entitats, mitjans de comunicació, seguidors fidels de les activitats… Són l’exemple i l’enveja de la major part de poblacions del món.

Marta Magrinyà

dimecres, 24 d’abril del 2013

Imatges de la diada de sant Jordi

L'entrevista per a Canal Reus TV.
Signant exemplars del llibre.
Unes quantes representants del col·lectiu "Reusenques de lletres" durant la recepció que l'Ajuntament oferí als autors locals.

"Lletres reusenques" segon llibre local més venut a Reus en la diada de Sant Jordi 2013

Sant Jordi 2013


Un èxit!!!

Segons el Diari deTarragona d'avui, Lletres reusenques va ser el segon llibre més venut a la plaça




dilluns, 22 d’abril del 2013

El valor d’aquest llibre-objecte perdurarà tota la vida



El valor del llibres i la lectura
Ana Santos Gorraiz
Directora de disseny de Silva Editorial

Intervenció a la presentació del llibre LLetres reusenques. Reusenques de lletres
Sala dactes del centre de Lectura, dijous 18 d'abril de 2013

Gràcies per la invitació a participar avui com a representant de Silva Editorial. Silva significa “bosc”. Vivim en un bosc de significants i significats. Reus pot ser i és també un bosc.

Costa trobar espais i temps per llegir, per escriure, per traduir, per publicar, per compartir... No obstant això, val la pena trobar aquests temps i aquests espais. Encara que soni a tòpic podem coincidir que: "tot el que importa de veritat en la vida costa". Antonio Machado cantava allò de: todo necio confunde valor y precio. Potser l'ésser humà actual coneix el preu de tot i el valor de res. El preu de Lletres reusenques és assolible i efímer, però el valor d’aquest llibre-objecte perdurarà tota la vida.

Joan Fuster, en el seu deliciós llibre Diccionari per a ociosos, combatia aquell tòpic que "llegint no es viu". Per a l’assagista de Sueca i universal, llegint es viu fins a dos, tres i més vegades. I és que la lectura té un valor multiplicador de vida, de coneixement, de plaer.

Pel que fa a l'escriptura, hi ha una dita molt catalana que aconsella que "l'escriure no ens faci perdre el llegir". Escriure s'assembla al plaer del joc solitari, ironitzava el poeta Gil de Biedma. Altres van donar i donen la seva vida. Escriure i dir és fer també, i fer mal o bé. Pot ser que el natural sigui llegir, però cauríem en l'inacabable debat de "què va ser abans ¿l'ou o la gallina?". Escriure també és meravellós, un patrimoni tangible i intangible de la humanitat.

I en aquest context on situar aquesta obra que aquí es presenta, Lletres reusenques. Reusenques de lletres? Costa definir el gènere d'aquest llibre multigènere. Els nivells d'escriptura i els llenguatges juguen en divisions diferents. No s'ha plantejat com a un producte comercial. Ningú l’ha encarregat, ni poderós ni no poderós. No es deu a cap aniversari o esdeveniment simbòlic o especial. Sant Jordi de 2013 simplement és una coincidència, joiosa però coincidència. Aquest llibre és una rara avis. Sens dubte.

Però també, d’altra banda, hem de pensar que vivim en una època de canvis i un canvi d'època en què els gèneres s'amplien, es fusionen o es separen, i difuminen les seves fronteres; en què la mamella de la vaca de l'administració o del mecenatge privat dóna poca llet; en què les escriptores/escriptors són també editores/editors, les editores també escriptores, i les lectores ambdues coses; en què un dia la universal impremta de Gutenberg pot esdevenir una peça arqueològica. Les revolucions culturals i tecnològiques del segle XX i XXI han estat un tsunami, i el nostre paisatge ha estat afectat. Disculpin el dramatisme, ja que en el fons també pensem que la complexitat i la crisi poden generar un plus de creativitat i solidaritat entre nosaltres. D'aquesta, podem sortir millors, totes i tots. Per què no?

L'amic/enemic d'Internet, i els que manegen els seus designis, estan influint (i en algun cas, malbaratant i manipulant), però com sempre ha passat a la història, pot ser que l'invent se'ls escapi al seu control. El poble, sí, el Poble en majúscules, som més, i en el Poble viuen les dones: amb molts trets semblants a l'altre sexe però també amb sensibilitats i aportacions diferents. La mirada i la veu de dona poden guardar matisos rics i propis i, a més, estan canviant un discurs repetitiu i manipulat i sectorial i patriarcal i oficial que dura ja massa.

En aquest llibre es donen la mà el genius feminae i el genius loci, l'esperit o el geni de gènere i de lloc. La ciutat de Reus i la comarca del Baix Camp són llocs de geni i d’empenta, malgrat tots els ets i uts i totes les crítiques i autocrítiques que es facin. En aquest llibre, sense censures, també n’hi ha de crítiques. Si volem defensar la llibertat d'expressió, que comenci aquesta llibertat per nosaltres mateixes i el dret dels i les altres a exercir-la. No oblidem tampoc mai aquella gran veritat que "en moltes ocasions es critica el que s'estima". Estic convençuda que les persones aquí reunides estimen i són estimades, i també són profetes a casa seva, a intramurs, als ravals, al país i al món.

Jo no vull allargar-me avui amb qüestions tècniques pròpies de l'ofici de l'edició. Destacar només que per al llibre hem utilitzat tipus de lletres romanes: Janson en el cos de text principal i Poliphilus en els titulars. En aquesta última elecció hem volgut homenatjar un savi català, professor de moltes i molts, Josep Maria Pujol, que entre altres coses sabia molt de tipografia, i aconsellava aquesta lletra bella i antiga. Confessar que la vam comprar, eh, que no vam piratejar la lletra Poliphilus. No obviar tampoc, l'embolcall de la coberta en el que té a veure del tot la pintora Fina Veciana Vilanova amb el seu quadre titulat Zona de lectura, que com tota valuosa obra d'art ens projecta diversos i suggeridors significats.

Tot i que escriptores i editorial han corregit i revisat molt, demanar disculpes d’antuvi si s'ha escapat alguna errata ortotipogràfica o sintàctica o onomàstica. No hi ha llibre sense errades, i aquí hi havia milers de signes i dades. I és que malgrat tots els esforços del món, sovint oblidem un principi clàssic: hominis est errare (és propi de l'ésser humà equivocar-se). També de les acadèmies i de les autoritats. I no sempre l'infern són els altres o les altres. Podem ser nosaltres mateixes.

Pel que fa al contingut, la presentadora que m'acompanya a la taula, una llibretera, escriptora i dona d'acció i reflexió, Maria Pallach Estela, sempre introduirà millor que la nostra editorial el llibre Lletres reusenques. I és que ella coneix aquestes escriptores. La precedeixen un treball i una vocació i un tracte de molts anys.
També coneixen aquestes col·legues escriptores les promotores del llibre: la documentalista Victòria Rodrigo Fuentes i la filòloga Fina Masdéu Abril, que es van trobar un dia de l'any passat per gestar la criatura, no sé si va ser d’amagatotis a la Biblioteca Xavier Amorós o al Centre de Lectura. No sé si aquesta criatura s'ha gestat en 9 mesos (segurament el seu temps real és molt més dilatat, les bones obres estan fetes de la substància temps). D'altra banda, mai oblidar la nostra etimologia: "editar" ve de la paraula llatina edere que significa parir, donar a llum. Gràcies amigues llevadores, Victòria i Fina, Fina i Victòria. Ha estat molt enriquidor treballar amb vosaltres i això que sou dones ocupadíssimes, en dobles i més jornades.

Gràcies amigues escriptores, ens ho hem passat molt bé no només posant a pàgina i maquetant els vostres textos sinó llegint-los. Hem gaudit i hem après de veritat, i els rellegirem, els bons textos es rellegeixen, com la música, com l'amistat. Perdonar si no us identifico a totes per la cara o no us he saludat encara. Reus i Tarragona són unes ciutats que de vegades són molt a prop i de vegades molt lluny. Avui hem construït un nou pont de comunicació.

Bon Sant Jordi, comprin i convidin a comprar aquest llibre únic que s'esgotarà, sens dubte. Gràcies.




divendres, 19 d’abril del 2013

Reusenques de lletres. Lletres de reusenques




Poc ens podíem imaginar, fa uns mesos -de fet, més de mig any!-, quan aquest projecte era només una idea, una il·lusió, que avui estaríem aquí presentant aquest llibre: Lletres reusenques. Reusenques de lletres.




Dijous, 18 d'abril de 2013, al Centre de Lectura de Reus.
D'esquerra a dreta: Joaquim Sorio (Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus), Ana Santos (de l'Editorial Silva), Maria Pallach (escriptora i llibretera), Fina Masdéu (filòloga), i Victòria Rodrigo (documentalista).

Gràcies: a les escriptores, a la il·lustradora, a l'editor i al seu equip, i a tothom que, d'una manera o una altra, ha ajudat a fer realitat aquesta història.

Seguim...!

dimecres, 17 d’abril del 2013

Avui, 18 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, la Maria Pallach Estela presenta el llibre "Lletres reusenques", al Centre de Lectura



"A Alforja, de l’Aplec, en va subsistir una cosa important: que els organitzadors van continuar, sense aplec, convocant el concurs literari durant bastants anys,
Suposo que amb el Premi Alforja de Poesia i amb el Premi Sant Antoni de Prosa. Del concurs que anava amb l’Aplec 1965 en guardo un gran record per la qualitat dels treballs. Va guanyar un recull de poemes (de la prosa no recordo tant) que duia per títol Vida diària i per lema “Presseguet”. Eren uns poemes d’una tendresa exquisida. Fets amb un llenguatge senzill i expressiu, des d’una humilitat literària sortida d’una ploma que sembla que no gosi escriure i que aconsegueix donar, des d’aquesta humilitat, el sabor de la poesia més delicada. Els poemes són de Maria Pallach i jo en guardo el recull que va anar a concurs. Afortunadament, no va ser l’any de la requisa; va ser del 1965, del primer any que vaig ser del jurat. Si haguéssim estat del 1966, potser no tindria el recull. Aquella gent van comportar-se d’una manera extraordinàriament fastigosa. Potser ens feien pagar la cèlebre tallada del cable per on amollava l’Arriba i Castro el seu sermó espanyolista el darrer any de l’Aplec de la Selva, el 1964."

Xavier Amorós: Temps Estranys III. Primera part. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre tercer (1961-1975) 479.


dilluns, 15 d’abril del 2013

El llibre



LLetres reusenques. Reusenques de lletres ja és a la venda a les llibreries GALATEA, GAUDÍ, ABACUS, ROSLENA (plaça de les Oques) i COMPAS (carrer del Vent)




diumenge, 14 d’abril del 2013

Crònica de la sessió 'Reus literari'

La quarta sessió literària de Lletres reusenques s'ha presentat dins del marc incomparable del Centre de Lectura. Ha obert l'acte Victòria Rodrigo parlant de la manca de suport amb què es troba qualsevol iniciativa cultural.
Ha donat pas a La sala llarga, d'Antònia Abelló (en veu de Carme Puyol), obra testimoni de l'estada de l'escriptora a la presó en l'època franquista. Carme Puyol ha parlat també com a bibliògrafa i editora d'aquest personatge.
L'ha seguit Marta Molas, per les explicacions de la qual he deduït que té una obra extensa. Per a mi, una assignatura pendent.
Ha pres la paraula Maria Lluïsa Amorós que ens ha parlat amb una cadència equilibrada i molt segura, des d'una envejable proximitat, de com idea els escenaris, ubicacions i personatges de les seves novel·les, petits detalls que com a divertimento  personal afegeix als seus escrits.
Ha  continuat Fina Masdeu, una de les dos instigadores del projecte, avesada a aquestes situacions, la qual ha explicat en què consisteix la seva tasca. A part de la docència, ha anomenat uns quants personatges el mestratgedels quals ha contribuït a la seva formació.
Va seguir Fina Veciana, creadora plàstica i autora de la composició de la portada del llibre. Molt comunicativa i sencera, ha explicat com busca idees, gaire bé sempre en exteriors; una olor, un vent lleuger, els colors de l'ambient, i que li agrada recollir petits objectes que, a vegades, inclou en els seus quadres.
Va cloure l'acte Jordi Agràs, dels serveis territorials, dient que aquesta iniciativa serà tot un èxit.
Montse Farrés, escriptora.

divendres, 12 d’abril del 2013

La sessió 'Reus literari' en fotos

Ahir es va celebrar al Centre de Lectura la darrera de les quatres sessions de Lletres reusenques, la dedicada al Reus literari. Va donar la benvinguda a l'acte el president del Centre de Lectura, i en va fer la presentació, ben reivindicativa, tot apel·lant al reconeixement de la tasca cultural que es fa gratia et amore des de diversos sectors, la Victòria Rodrigo, de la BCRXA.
Les escriptores M. Lluïsa Amorós, Marta Molas i Fina Masdéu ens van explicar com van començar a escriure i com ho continuen fent. La historiadora Carme Puyol ens va parlar de l'Antònia Abelló i  va llegir alguns fragments dels seus textos.
La sessió literària va comptar també amb la participació de l’artista plàstica Fina Veciana. Ella és l'autora de la il·lustració de la portada del llibre Lletres reusenques. Reusenques de lletres.
La vetllada va ser molt interessant i amena. I curta la lectura de textos d'aquestes escriptores. Totes cinc van estar brillants. Enhorabona!
L'acte va acabar amb unes paraules del Sr. Jordi Agràs, director dels SSTT de Cultura de la Generalitat de Catalunya.








                                                  



Propera cita:

Presentació del llibre, publicat per Silva Editorial, que recollirà les aportacions inèdites d’aquestes escriptores: noves peces, unes de creació i altres d’investigació, relatades amb mirada i veu de dona —tan particular, tan diversa. 

Data: dijous, 18 d’abril de 2013
Hora: 2/4 de 8 del vespre
Lloc: Centre de Lectura
Presentació a càrrec de Maria Pallach Estela (escriptora i llibretera),  Ana Santos (de Silva Editorial) i Fina Veciana (il·lustradora).
L’acte comptarà amb la participació d'algunes de les escriptores.





Entrevista a Fina Masdéu



Fina Masdéu: 'M'agraden les persones de carn i ossos, intel·ligents, transgressores i discretes'
La filòloga reusenca suma esforços amb diferents escriptores a 'Lletres reusenques. Reusenques de lletres'.
«Reus Digital», 11 d'abril de 2013
Llegiu l'entrevista aquí

dimecres, 10 d’abril del 2013

Del Reus literari. 4a sessió: al Centre de Lectura



"Les escriptores reusenques, més enllà de la subjectivitat, de l'experiència pròpia, comparteixen els espais: la ciutat, els masos dels afores, les muntanyes properes, el mar a pocs quilòmetres... És el seu espai, el de cadascuna, i alhora el de totes." (Fina Masdéu)
Aquest dijous, 11 d'abril, us convidem a la sessió Del Reus literari, que tindrà lloc al Centre de Lectura, a 2/4 de 8 del vespre. Amb la participació de Maria-Lluïsa Amorós, Fina Masdéu, Marta Molas i Carme Puyol, el record d'Antònia Abelló, i la col·laboració de l'artista plàstica Fina Veciana.

diumenge, 7 d’abril del 2013

Crònica de la sessió 'Gust i disgust d'escriure'

Vaig assistir a la tercera sessió literària, i la veritat em van deixar fascinada.
Bé,  ja saps que això no em costa massa, fa poc temps que he entrat en el vostre univers literari, i per la porta petita (que ja m'està bé) però ahir, amb tota sinceritat em vaig identificar amb el que van explicar totes elles en conjunt.
 Amb el títol, " Gust i disgust", referint-se cadascuna a l’experiència en la seva modalitat d'expressió literària, el que els angoixa més i les satisfà, van mostrar la seva vessant més personal. No és per millorar-ne a una en detriment de l'altra però varen estar fantàstiques totes.
Va començar la Txell  Granados  amb la claredat que la caracteritza, amb la comparança d'escriure, amb un bon cafè, o amb un que et prens amb menys qualitat, si més no la idea. Va estar brillant, va seguir-la, l'Anna Figueres, que va exposar-ho molt bé això d'apropar la història d'abans per entendre el present i que la satisfacció ella la rebia al comprovar que has aportat quelcom de positiu amb el teu treball. Continuant el fil, la Isabel Olesti. Què t'haig de dir d'ella? Va explicar que el llegir molt va provocar la seva trajectòria, que gaudeix descrivint i escenificant com qui visualitza una pel·lícula, les olors, l'entorn.... Llavors va agafar el seu torn la Natàlia Borbonès, genial!!!! Es va descriure com a cronista i periodista que es mulla, ara no trobo la paraula, va descriure'ns tot el que es pateix, anant rere una noticia, el poc temps que es disposa per a sintetitzar-la i donar-la a conèixer, sempre al peu del canó, però que li agrada, i que el gust per ella, és la satisfacció de trobar-se algú i que li esmenti alguna crònica seva i la feliciti. M'encanta com és d’incisiva en els seus articles. Rere d'ella va prendre la batuta la Mariona Quadrada, inigualable en fer amena qualsevol xerrada en què està present, va dir sintetitzant molt, que publicar tants llibres de cuina arriba un moment que ja és una feina com altres, no pas un gust, que per ella aquest l’extreu quan ha fet algun escrit allargant-se en l'explicació o algun conte per curt que sigui, i gaudiria però, tenint temps lliure, del que no disposa, per dedicar-s'hi, i va acabar la magnífica Marta Magriñà, amb la seva intrèpida, dolça i exultant personalitat, ella ja sempre ha tingut clar d'escriure, explicant que ja de ben petita no parava d'escriure histories, llarguíssimes, i que gaudeix molt descrivint les històries i les viu, compartint-les amb els de més a prop, intercanviant opinions, vivint les vides dels personatges i que li surt una novel·la d'una tirada, n pot deixar-la fins que la finalitza, i això no vol dir que pugui estar tres o quatre anys sense fer-ne cap. Em vaig identificar totalment amb ella, en la seva manera de fer, i l'entenc molt bé, ja saps que sóc impulsiva per naturalesa i sento una necessitat gairebé malaltissa per a fer poemes a tort i a dret i m'encanta el que faig, em sento per fi molt bé amb mi mateixa, i en gaudeixo plenament i quan els tinc fets, passats a l'ordinador i els imprimeixo, quan els rellegeixo em sorprenc jo mateixa del resultat perquè diuen, exactament, el que volia dir.
Buf, no t'has cansat de llegir?
I com a colofó, va assistir, tota una deferència, el Jordi Agràs dels serveis territorials de l’àrea de cultura que va cloure l'acte.  Ja saps el que s’acostuma a dir en aquest casos, però va ser curiós que esmentés que aquest llibre fos reivindicatiu de dones ja que també n'hi ha molts d'homes que escriuen i em vaig mossegar la llengua per no saltar i dir que "on són doncs els que poden prendre la mateixa iniciativa de la Fina i la Victòria?” 
Una bona sessió. Amb afecte,
Montse Farrés

divendres, 5 d’abril del 2013

Recull fotogràfic de la sessió: Gust i disgust d'escriure


Ahir, al Casal de les Dones, les escriptores Natàlia Borbonès, Anna Figueras, Txell Granados, Marta Magrinyà, Isabel Olesti i Mariona Quadrada ens van explicar el gust i el disgust que els  suposa escriure.
L’acte va ser presentat per la Regidora Àngels Tello, i la cloenda va anar a càrrec del Delegat territorial de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs.
La sessió va resultar molt amena i molt interessant, perquè les escriptores van explicar, amb gràcia i sinceritat, algunes de les interioritats del seu procés creatiu.
En acabar la sessió va ser molta la gent que les va felicitar.
Moltes felicitats, escriptores ! 




Per ordre de dreta a esquerra: Marta Magrinyà, Mariona Quadrada, Isabel Olesti, Natàlia Borbonès, Txell Granados i Anna Figueras.

La propera sessió:
Reus literari
Data: dijous, 11 d’abril de 2013
Hora: 2/4 de 8 del vespre
Lloc: Centre de Lectura
Amb la participació de les escriptores: M. Lluïsa Amorós, Fina Masdéu, Marta Molas i Carme Puyol (i la lectura de textos d’Antònia Abelló); també hi col·labora l'artista plàstica Fina Veciana.





dijous, 4 d’abril del 2013

"Gust i disgust d’escriure" avui als Rentadors del Casal de les Dones


« Fer la bugada era tota una epopeia no gens brillant. Significava realitzar una sèrie d’operacions que tenien per objecte netejar la roba. I tot això sense tenir aigua a les cases, sense safareigs als domicilis. Mare de Déu de la Riera, quina pallissa. Les dones que també havien de parir, de criar els fills, teixir draps, cosir-los, apedaçar-los, netejar la casa, pastar farina, portar el pa al forn, i si eren al camp, fer feines de la terra; i aguantar unes i altres, la libido, més efervescent, de l’home, no tan extenuat, al final del dia; a aquestes dones, els calia fer la bugada, sense aixetes que ragessin, sense detergents ni suavitzants, sense cap mena de màquina».

                                                                   Xavier Amorós. Tomb de ravals

La bugada que ens explicava Xavier Amorós en el seu llibre acostumava a fer-se en rentadors públics com el que hi havia al barri del Carme i on avui celebrarem la tercera sessió literària de Lletres Reusenques.

Un espai de dones i on les escriptores: Natàlia Borbonès, Anna Figueras, Txell Granados, Marta Magrinyà,  Isabel Olesti i Mariona Quadrada ens parlaran del Gust i disgust d’escriure.

Hora: 2/4 de 8 del vespre
Lloc: Casal de les dones